L’art de la traducció permet a la gent conèixer les obres d’autors que escriuen en gairebé tots els idiomes del món, sense molestar-se a aprendre aquests idiomes. Però no tothom que llegeix Shakespeare o Goethe, Stendhal o Coelho en la traducció pensa quant la traducció transmet les peculiaritats del discurs de l'autor.
Característiques de la traducció en prosaic
Amb la traducció d’obres en prosa, la situació és més senzilla, tot i que també hi ha subtileses. El discurs de ficció, com ja sabeu, difereix del discurs ordinari col·loquial o fins i tot literari. Cada autor, creant una obra d'art, utilitza el llenguatge com a eina que li permet expressar les seves idees de manera més precisa, vívida i figurada.
Per descomptat, el significat és el principal de les obres en prosa, però també és important la manera de transmetre aquest significat. Cada autor utilitza els seus propis mitjans: troba imatges inusuals vives, diversifica el discurs dels herois i les observacions de l'autor amb expressions de la seva llengua materna, es refereix directament o indirectament a les realitats històriques i culturals del seu país natal, òbvies per al lector-compatriota., però no massa clar per a un estranger.
La tasca del traductor no és només traduir correctament el text de l’autor, sinó també transmetre al lector l’ambient de l’obra, fer les realitats que l’autor descriu o només menciona el més clares possible. Per fer-ho, de vegades cal donar explicacions no proporcionades per l’autor, en observacions, per substituir els modismes i les unitats fraseològiques que són obscures per als lectors per coincidències properes, però extretes de la seva llengua materna, per tenir en compte les peculiaritats de l’autor. construint frases i frases. Només en aquest cas, la traducció podrà reflectir no només la intenció de l'autor, sinó també les peculiaritats del seu estil. I, per descomptat, un bon traductor és capaç de "dissoldre" completament l'autor, de convertir-se en un per un moment, per crear una traducció literària realment digna.
Característiques de la traducció poètica
La situació és una mica diferent amb la traducció de poesia. Si en les obres de teatre o en les obres èpiques el significat encara manté una posició de lideratge, en els poemes lírics la transmissió dels sentiments de l’autor, del seu estat d’ànim, estat i percepció del món surt a la primera. I reflectir-ho completament és molt més difícil que simplement tornar a explicar el contingut.
Per tant, qualsevol traducció poètica sempre és una mica del treball de l’autor del traductor, perquè hi incorpora els seus sentiments, i sense això les lletres són mortes i inútils.
Una altra dificultat a la qual s’enfronta qualsevol que hagi concebut fer una traducció poètica és l’observança del patró rítmic de l’original i, idealment, de la seva sèrie sonora bàsica. Tenint en compte que les llengües de l'autor i del traductor poden diferir significativament entre elles, això pot ser molt difícil, de vegades impossible.
Així, per exemple, la llengua anglesa es caracteritza per l’abundància de paraules monosíl·labes i de dues síl·labes, mentre que les paraules més llargues prevalen en rus. Per tant, una estrofa en vers escrita en anglès contindrà més paraules que la seva traducció exacta al rus. Però aquesta traducció ha de ser "adequada" a la mida de l'autor, sense perdre ni el sentit ni el contingut emocional. A més, seria bo intentar preservar el seu so musical. Només els traductors més enginyosos són capaços d’afrontar aquesta tasca, però a vegades també els resulta aclaparador.
Per tant, volent o no, el traductor d’una obra poètica crea el seu propi poema “basat en” el de l’autor, canviant-lo de vegades gairebé sense reconeixement. No és casualitat que les traduccions de poesia siguin tan diferents dels diferents autors. I per apreciar el "veritable" Shakespeare, és millor, al cap i a la fi, llegir les seves obres en anglès.
