Moltes expressions que solien ser quotidianes estan actualment obsoletes, s’insereixen en la parla pel bé del color o com a broma. Tot i això, fins i tot el parlant no sempre entén l’essència dels idiomes. Per exemple, l’expressió “colpejar el front” avui té una connotació molt irònica.
La paraula "batre" és bastant ambigua, en els diccionaris hi ha de 8 a 12 significats. El significat més adequat del significat de "colpejar" a l'expressió "colpejar amb el front" és colpejar alguna cosa. El front és el front en llengua russa antiga. És a dir, si literalment s’entén, resulta: “colpejar el front”: colpejar el front contra alguna cosa.
Context
Després d’analitzar amb més detall l’ús d’aquesta unitat fraseològica, podem concloure que ho van dir en dues situacions. El primer, quan van saludar, és a dir, va pesar un arc baix a terra. El segon és quan van demanar alguna cosa. De fet, les peticions pròpiament dit es deien peticions. Es consideraven documents oficials dels treballs d'oficina russos dels segles XV-XVIII. Pel que fa al seu contingut, poden incloure queixes i denúncies i sol·licituds. En els processos judicials, a partir del segle XVI, hi va haver una ordre de petició: un òrgan especial que s'ocupava de les peticions.
Una versió d'aquesta unitat fraseològica com a felicitació encara es conserva en llengua polonesa, tot i que en forma lleugerament abreujada. En lloc del tradicional "hola" a Polònia, solen dir czołem, és a dir, "chelom". La història de l'origen d'aquesta unitat fraseològica fa referència al segon exemple del seu ús.
Analògics
En el nostre temps, el fraseologisme "batre amb el front" és poc utilitzat. L’aplicabilitat d’aquesta combinació va acabar després dels esdeveniments de 1917. Després que el país va desaparèixer completament, en què van colpejar el cap a terra amb una sol·licitud davant dels seus superiors i, en general, van doblar l'esquena davant les autoritats, es pot escoltar en històries sobre el passat llunyà del país.
Amb les paraules "front" i "cop", la combinació més utilitzada avui en dia és "colpejar el cap contra la paret". Denota la comissió d’actes vanos. Però fa un parell de segles, "colpejar el front" era força sovint als llavis. Ho demostren les obres literàries, per exemple, "Ai de l'enginy" de Griboyedov:
“La tradició és fresca, però difícil de creure.
Com era famós, el coll sovint doblegava;
Com no a la guerra, sinó a la pau que van prendre amb el front …
Van trucar al terra, sense lamentar-se!"
El cinema domèstic té un exemple viu, on es demostra clarament com es "batien les celles" davant del tsar a Rússia en l'antiguitat. Es tracta d'una pel·lícula d'humor "Ivan Vasilyevich canvia de professió", dirigida per Leonid Gaidai el 1973. Els fraseologismes reflecteixen amb força la història del país. Al cap i a la fi, no sorgeixen de zero. Es tracta d’una mena d’elements de l’art popular oral, sense els quals la parla no seria tan àmplia.
