La Culpa Com A Signe De Delicte

Taula de continguts:

La Culpa Com A Signe De Delicte
La Culpa Com A Signe De Delicte

Vídeo: La Culpa Com A Signe De Delicte

Vídeo: La Culpa Com A Signe De Delicte
Vídeo: Depeche Mode - Blasphemous Rumours (Official Video) 2024, Abril
Anonim

La culpa és una de les característiques del crim i la delinqüència. En el cas general, la culpabilitat significa l’actitud mental d’un ciutadà que ha comès un delicte davant el seu acte.

La culpa és un dels signes d’un delicte
La culpa és un dels signes d’un delicte

Instruccions

Pas 1

La culpa és precisament un signe subjectiu d’un delicte, no pas objectiu. Aquesta afirmació es deu al fet que l'actitud dels que l'envolten envers la persona culpable d'un delicte i la seva pròpia actitud davant el seu acte són diferents.

Pas 2

El concepte de culpabilitat s’entén millor quan es considera un altre signe d’un delicte: la punibilitat. Per tant, tenint en compte l’essència del càstig, és a dir: la correcció del criminal, el seu penediment per accions il·legals, l’aturada a la comissió de nous delictes, s’hauria de concloure que la culpabilitat en aquest cas té un paper important com a signe de un delicte. Per tant, aquesta definició sorgeix com: responsabilitat culpable, és a dir, responsabilitat penal d’un ciutadà culpable d’un delicte.

Pas 3

Aquesta responsabilitat penal és la principal forma d’aplicació del dret penal a una persona. La responsabilitat penal és el tipus de responsabilitat més greu d’un ciutadà per un delicte comès. La responsabilitat penal dóna a l’Estat el dret d’aplicar mesures d’influència contra la persona culpable (restricció dels drets i llibertats de la persona culpable).

Pas 4

Hi ha les formes de culpabilitat següents: forma deliberada de culpabilitat (intenció) i culpabilitat per negligència. La forma de culpabilitat caracteritza l’actitud de l’infractor davant el seu acte, la combinació de la seva consciència i voluntat. Per exemple, la intenció directa del criminal suggereix que preveia la responsabilitat i el càstig pel delicte que planejava, però que el va cometre.

Pas 5

Com a regla general, la intenció directa és la forma més perillosa de culpabilitat del culpable. Aquesta afirmació es deu al fet que, amb intenció directa, és més probable que una persona cometa un delicte que una persona que tem la responsabilitat. Per tant, la culpabilitat que conté una intenció criminal directa es castiga més severament.

Pas 6

També hi ha una intenció indirecta, en què el ciutadà també és conscient de les conseqüències (danys, responsabilitat i càstig) del delicte, però no vol que es produeixi, però admet deliberadament l’ofensiva.

Pas 7

La culpa d’un ciutadà que ha comès un acte il·lícit i socialment perillós per negligència es deu a la seva negligència, indiferència i frivolitat. Alguns exemples d’aquesta forma de culpabilitat són, per exemple: la manca d’assistència a una persona malalta que la necessita, a causa de la qual va morir o patir. En general, la culpabilitat per negligència és qualsevol culpa comesa per un ciutadà per frivolitat o negligència, que ha causat danys a la vida o la salut de les persones.

Recomanat: