Per Què Una Persona Necessita Espai

Taula de continguts:

Per Què Una Persona Necessita Espai
Per Què Una Persona Necessita Espai

Vídeo: Per Què Una Persona Necessita Espai

Vídeo: Per Què Una Persona Necessita Espai
Vídeo: A Mi Yo Adolescente. T2. Ep 9: El valor de la palabra. Versión Completa. Con Espido Freire 2024, Maig
Anonim

A mitjan segle passat, la humanitat va anar més enllà de l'atmosfera i va fer els primers passos cap a l'espai exterior. Des de llavors, la tecnologia del còmic s’ha desenvolupat ràpidament. Un nombre creixent de països s’han unit a l’exploració espacial. Determinant els objectius d'una nova exploració espacial, científics i especialistes es guien no només per les necessitats urgents de la civilització, sinó que també miren cap al futur.

Per què una persona necessita espai
Per què una persona necessita espai

L’espai com a avenç en el desenvolupament de la civilització

Des de l’antiguitat, la humanitat ha intentat expandir l’esfera del seu hàbitat. Inicialment, les tribus primitives dominaven les zones properes, movent-se després dels animals o fugint de les dures condicions climàtiques. La civilització es va desenvolupar, de manera que la gent necessitava nous espais per a la cria de bestiar i la mineria. A poc a poc, la gent s’establí a totes les zones de terra habitables.

La gent no es limitava al desenvolupament de la superfície de la terra. Després de molts segles, es va fer tècnicament possible començar a explorar les profunditats oceàniques i conquerir les capes més altes de l’atmosfera. Només quedava inaccessible l’espai, amb el qual la gent tenia les esperances més optimistes.

Durant molt de temps l’home ha mirat el cel ple d’estrelles centellejants, desconcertant sobre l’estructura de l’Univers i somiant amb anar a la recerca de nous mons. Però només l’aparició de la tecnologia dels coets va permetre superar la força de la gravetat i enviar satèl·lits artificials a una òrbita propera a la terra, i després a tripulacions humanes. Un període completament nou ha començat a la història de la humanitat, favorable al desenvolupament de la civilització.

Espai i ciència

En la primera etapa de l’exploració de l’espai exterior, l’home només va intentar ampliar les seves idees sobre l’estructura del món. El principal assoliment de la nova tecnologia espacial va ser l'observació directa de fenòmens físics, que anteriorment es veia obstaculitzada per l'atmosfera. Per exemple, les naus espacials han permès veure un espectre més ampli de radiació, des dels raigs gamma fins a les ones de ràdio llargues. Aquest va ser el començament de l’astronomia extraatmosfèrica.

El llançament de telescopis òptics a una òrbita propera a la terra va permetre millorar qualitativament la seva resolució. Com a resultat, els límits de l’Univers directament observable es van expandir i, en les imatges de l’espai, els científics van poder veure objectes que abans eren inaccessibles per a l’estudi.

Durant les darreres dècades, la investigació astronòmica realitzada des de l'òrbita propera a la Terra ha permès descobrir sistemes planetaris en altres estrelles.

L’entrada a l’espai exterior més proper va donar impuls al desenvolupament de moltes ciències aplicades, incloses la geografia, la geodèsia, la cartografia i la meteorologia. Les dades rebudes de les naus espacials permeten predir amb més precisió els canvis climàtics i meteorològics en regions específiques, predint l’aparició de desastres naturals. Les tecnologies espacials s’han convertit en una eina indispensable per organitzar tota la vida econòmica de la civilització moderna.

L’espai i el futur de la humanitat

Els recursos de la Terra són enormes, però encara limitats. En el futur, arribarà inevitablement el moment en què la humanitat haurà de trobar noves fonts de combustible i matèries primeres per a la producció industrial. Per tant, l’estudi dels planetes inclosos en el sistema solar té en compte el potencial per al seu desenvolupament econòmic i assentament.

Després d’haver accedit als recursos d’altres objectes espacials, una persona podrà expandir les seves capacitats tecnològiques.

Científics i futuristes fixen les seves grans esperances en l’exploració de la Lluna, Venus i Mart. Per descomptat, poden passar diversos segles abans que les persones no només puguin visitar els planetes més propers a la Terra, sinó també dominar-los qualitativament, subordinant-los als seus interessos. En aquesta etapa, només podem parlar d’enviament de vehicles tripulats a Venus i Mart, les tripulacions dels quals podran avaluar in situ la idoneïtat d’aquests planetes per a la seva habitabilitat i desenvolupament.

Els escriptors de ciència ficció han avançat cap al futur. En treballs relacionats amb temes espacials, s’han debatut durant diverses dècades els projectes d’astroenginyeria a gran escala de la civilització terrestre. Com a norma general, són les prediccions més agosarades dels escriptors de ciència ficció les que es fan realitat. És possible que en un futur llunyà la humanitat trobi realment maneres d’ordenar l’Univers a la seva manera, estenent la seva influència als racons més distants de l’espai exterior.

Recomanat: