L’humor anglès és un concepte tan abstracte i al mateix temps sublimament aristocràtic que és habitual escriure-hi totes les bromes poc divertides. Mentrestant, els anglesos tenen l’humor més normal. Només té un sabor nacional molt pronunciat i, per tant, és més comprensible pels britànics que pels habitants d'altres països.
Instruccions
Pas 1
Els odessans tenen la seva pròpia resposta força àmplia a la pregunta de què és l’humor anglès. "És llavors quan un senyor respectat diu alguna cosa a un altre senyor respectat que ningú no entén i se'n riuen".
Pas 2
De fet, el concepte d '"humor anglès" està envoltat d'una aura d'algun tipus de misteri, sofisticació i sublimitat. Diuen que no tothom pot entendre les bromes dels britànics. Per fer-ho, heu de tenir capacitats mentals refinades especials i ser un home de noble naixement. De debò?
Pas 3
Jerome K. Jerome va dir una vegada: "Per entendre l'humor anglès, has de néixer anglès". I tenia raó. De fet, les peculiaritats de qualsevol folklore nacional, que en molts aspectes pertany a l’humor (anècdotes, cobles, aforismes i jocs de paraules), es basen en dues coses: la llengua i les tradicions. És molt difícil entendre res sense el seu coneixement. I l’humor anglès, a diferència, per exemple, de l’humor rus o americà, en el sentit literal de la paraula, es basa en aquestes dues balenes.
Pas 4
En primer lloc, molt d’humor anglès es basa en un joc de paraules. I, per tant, per entendre-ho, ni tan sols el coneixement de la llengua anglesa en llengua estrangera és suficient. I en segon lloc, a causa del seu conservadorisme, els britànics també respecten i preserven amb cura les seves tradicions centenàries. Tot i això, sempre no són contraris a riure’s d’ells. I com es pot riure una persona del que no sap? I en tercer lloc, la mentalitat anglesa. Els russos creuen de bon grat el que els expliquen sobre les peculiaritats de la mentalitat britànica. Però creure que realment és …
Pas 5
Entre altres coses, també afecta la presència d'alguna percepció distorsionada d'alguns conceptes imposats per la literatura i el cinema russos. Per exemple, tan meravellós i, segons sembla, molt venerat pel plat britànic, com la farina de civada. Gairebé totes les pel·lícules sobre els britànics (ja sigui una sèrie de televisió sobre Sherlock Holmes, un conte de fades sobre Mary Poppins o els detectius d’Agatha Christie), certament, contenen farina de civada. Hom té la impressió que la farina de civada és la delícia britànica preferida. Però, de fet, un plat corrent i avorrit que s’ha convertit en l’heroi de nombroses bromes. Mal temps fora de la finestra: farina de civada. La tristesa i l’avorriment són farinetes. Les vacances no van ser un èxit, ni unes vacances, sinó una farina de civada sòlida.
Pas 6
Mikhail Zhvanetsky té dues miniatures meravelloses sobre els escamarlans, que són grans. Però ahir. Però cinc. I avui són petites. Però tres cadascun. Però avui. I la mateixa història, per dir-ho d’alguna manera, traduïda a l’anglès per als nord-americans. "I què? S’hi riuen?”- resumeix el cap nord-americà al final. "S'estan abraçant", respon el gerent.
Pas 7
Per tant, si Odessa tingués la mida de Gran Bretanya, potser tot el món hauria desconcertat el fenomen de l’humor d’Odessa, no l’anglès.
