Hachiko, un gos de la raça Akita Inu, s’ha convertit en un símbol de devoció i lleialtat a tot el món. Va assistir a l'obertura del seu propi monument, que es va instal·lar al lloc més important per a Hachiko: l'estació de ferrocarril de Shibuya a Tòquio. Avui aquest monument és molt popular entre els turistes i els residents de la ciutat que hi fan cita.
La vida d’un gos meravellós
El novembre de 1923, van néixer cadells d'un agricultor de la prefectura d'Akito. Una d’elles va ser presentada pel pagès a un amic d’un professor de la Facultat d’Agricultura de la Universitat de Tòquio, el professor Ueno. El professor va anomenar el petit regal Hachiko, que significa "vuitè", perquè abans de Hachiko ja tenia set gossos.
El 1931, l’única raça japonesa de gossos Akita Inu va ser reconeguda com a monument natural del Japó.
Al créixer, el cadell va seguir el propietari a tot arreu, el va escortar al tren al matí, que el professor va pujar a l’estació de Shibuya per anar a la universitat. A les tres de la tarda, Hachiko va tornar a venir a l'estació per tal de conèixer el propietari i tornar a casa amb ell.
Però un dia Hachiko no va esperar al propietari a l’hora habitual. El gos es va quedar a l’estació fins al vespre. No podia haver sabut que el professor Ueno havia mort per un atac de cor a la mateixa universitat. L'endemà, el gos es va establir al seu lloc habitual a l'entrada de l'estació. Va mirar cap a on solia sortir el propietari. Des de llavors, Hachiko no ha perdut ni un sol dia durant nou anys.
Els amics i parents del professor Ueno van intentar trobar nous propietaris d’Hachiko, però el gos sempre va fugir i va tornar a l’estació. A la nit va arribar a l’antiga casa del propietari i es va instal·lar a dormir al porxo. A poc a poc, tothom va reconèixer el dret del gos a esperar el seu amo. Els comerciants i treballadors de l'estació de Shibuya alimentaven i tenien cura de Hachiko.
El 8 de març de 1934, Hachiko va ser trobat mort al carrer al costat de l’estació de tren. Va morir de filària, una malaltia parasitària del cor, a l'edat d'11 anys i 4 mesos.
Tresor nacional del Japó
Tot el Japó es va assabentar de l’extraordinària lleialtat del gos després d’un article del diari Asahi News: "Un gos vell i fidel espera el retorn del seu amo, que va morir fa set anys". La gent va venir a l’estació a veure Hachiko i a estar amb ell.
El 21 d'abril de 1934, al costat del viu, esperant Hachiko, va aparèixer el seu homòleg de bronze amb la inscripció "Al fidel gos Hachiko". Un any després de la mort del gos, es va declarar el dol al Japó.
Durant la Segona Guerra Mundial, el metall del monument era necessari per a les necessitats de l'exèrcit, però el 1948 els japonesos van restaurar el monument al seu lloc original.
Després del llançament de la pel·lícula "Hachiko: L'amic més fidel" el 2009, la raça Akita Inu es va popularitzar a tot el món i el nom del bell gos es va convertir en sinònim de la raça.
Al març de 2015, està previst obrir un altre monument a Hachiko al pati de la facultat de la Universitat de Tòquio, on va impartir classes el professor Ueno. Aquesta vegada el gos es representarà juntament amb el propietari en el moment de la reunió, que mai va deixar d’esperar tota la vida.
